Militant de CUP Gràcia

Dimecres passat, al Ple del Districte de Gràcia, alguna cosa va canviar. Un grup nombrós de persones va voler manifestar explícitament el seu rebuig cap a la incongruència de tenir 8.000 pisos buits al districte i, alhora, produir-se desnonaments; de destruir serveis de l’Hospital de l’Esperança i amb això, la salut dels graciencs i les gracienques; de posar en perill el futur dels infants privant-los d’escoles bressol públiques i confinar-los en barracots des de ja fa masses anys; de preferir que sigui una empresa privada i no la mateixa joventut la que gestioni els seus equipaments; de l’augment indiscriminat i abusiu dels preus del transport, així com del vergonyós sou de regidors i regidores allà presents, especialment en els temps que corren.          

Protestes que ja han sortit reiteradament a plens, consells, i audiències públiques passades i que en cap cas han arribat a bon port. Aleshores, què és el què ha canviat? La falta de confiança amb el propi sistema que s’autoanomena democràtic. La gent del districte ha dit prou al que sembla més una tragicomèdia que un procés de decisió i participació, en el qual hom hi acudeix amb una reivindicació i en surt amb una resposta evasiva, ambigua i indeterminada. La gent del districte ha dit prou a la pseudodemocràcia en la qual més de 17.000 firmes contra el tancament del Parc Güell sembla que poca importància tenen i en la qual es limita el nombre de assistents a les taules de treball. La gent a dit prou a les hipocresies dels partits que diuen parlar en nom del poble oblidant-se que van engegar el projecte del tancament del Parc Güell, van reprimir a un moviment estudiantil antibolonya i van ser còmplices de l’ordenança del civisme. La gent del districte ha dit prou a les mentides dels regidors i regidores que afirmen que no hi ha diners, quan els bancs tenen beneficis multimillonaris, l’evasió i el frau fiscal quintuplica les retallades del govern convergent i gran part dels diners públics es destinen a saldar els interessos bancaris privats. La gent ha dit prou al doble joc d’alguns partits que per una banda fan bandera del catalanisme i per l’altre permeten atacs a la llengua i pacten amb el partit hereu del franquisme. En definitiva, dimecres, es va dir prou a aquesta democràcia hipòcrita, oportunista i electoralista.

Per a algunes els fets ocorreguts al ple van ser antidemocràtics, per d’altres, van ser fets que van dir prou a aquest sistema antidemocràtic. Per alguns que el 45% dels i les joves entre 16 i 25 anys no trobi feina, que 1 de cada 5 catalanes es trobi per sota del llindar de la pobresa, que es realitzin 15 desnonaments al dia a Barcelona mentre que hi ha més de 80.000 pisos vuits,  que les desigualtats econòmiques siguin cada cop majors és suficient per plantar-se i no seguir el joc. Per altres no. No obstant, aquí no hi ha bons i dolents, no hi ha guanyadores ni vençudes. Aquí totes vam ser guanyadores. Guanyadores ja que el qüestionament d’aquesta gestió política s’ha posat sobre la taula i guanyadores ja que això és l’inici per a construir una democràcia real per a totes. Ha estat un petit pas, però diu moltes coses. És tot i és res.