Encarem el primer ple després de l’estiu. Un estiu marcat per uns atemptats a Barcelona i Cambrils. Uns atemptats repugnables. Les seves guerres, els nostres morts. Un estiu també marcat pel camí cap al Referèndum del 1-O, en el què el veïnat de Gràcia es va volcar, obrint col·legis, defensant les urnes i organitzant una resposta popular contra la repressió. Passat l’1-O tots sabem com s’ha desfermat la repressió de l’estat espanyol, del règim del 78. Un règim que nega els drets democràtics i el dret a l’autodeterminació dels pobles. Un ple, doncs, que no podem emmarcar en la “normalitat” mentre un estat segueix envaint, coaccionant i reprimint les lliures i pacífiques aspiracions del poble català.

Vam decidir participar a les institucions com una eina més per a les classes popular. Per portar la veu del carrer, estressar a l’esquerra institucional i plantar cara a la dreta conservadora. Avui, aquesta eina no la trobem en el ple de Gràcia que se’ns presenta, en el què l’única proposta del govern és una mesura per a la gent gran (amb la qual hi estem a favor, i que s’aprova sense el vot del plenari). Avui, la lluita per les classes populars es troba als carrers: per protegir-nos contra els atacs als drets fonamentals, contra l’estat d’excepció i l’ocupació de l’estat imperialista, i per garantir la voluntat majoritària del poble gracienc que va queda ben palesa l’1-O: construir una República catalana independent.

Per tot això, avui abandonem el ple i ens sumem a la convocatòria del Comitè de Defensa del Referèndum de Gràcia que té lloc el mateix dia a la plaça de la Vila de Gràcia.

Sobre la mesura de govern de gent gran:

Veiem, en general, positiva la proposta. Presenta diferents programes actius i nous encarats a la gent gran de Gràcia. Tot i això, a Gràcia tenim 1.033 places en residències per a la gent gran, de les quals només 557 són públiques. Pel què fa als centres de dia tenim 41 places, amb 31 de públiques. Aquestes dades evidencien un important dèficit de places per a la gent gran, i més encara de caràcter públic, en un districte dels més envellits de Barcelona. Defensem l’impuls del Centre de Dia al Camp d’en Grassot que vam impulsar, i aprovar, al ple Gràcia de just fa un any. A més, posem l’alerta a la nova residència de 40 places que s’obre a Gran de Gràcia. Demanem que aquest sigui assumida per l’administració pública. Que la cura de les nostres àvies i avis no sigui un negoci.