Aquest darrer dilluns se’ns va convocar a un Ple Extraordinari per debatre sobre l’aprovació definitiva del Pla de Comerç Emblemàtic i Paisatge Urbà. Aquest consell s’ha hagut de convocar cuita corrents arran que el proper 13 de març vencerà una suspensió de llicències que es va executar el març del 2014. Lamentem la precipitació, que mai és bona per a prendre decisions rellevants així com la intranscendència del fet que aquest pla s’informi positivament (s’aprovi) als Consells de Districte, quan qui acaba decidint és ciutat més enllà del què creguin els Districtes. Per a una qüestió tan rellevant com el comerç, cal donar veu i vot als barris.

El pla que ara se’ns ha presentat és molt similar al que CiU ja va aprovar inicialment el 2015, ara bé, n’ha caigut una de les parts essencials, la protecció de les activitats pròpies dels comerços emblemàtics. Al marge de les valoracions tècniques i legals, el govern té l’obligació de fixar els criteris polítics per maximitzar la regulació.

Estem totalment d’acord que cal protegir el patrimoni urbà, arquitectònic, històric i humà; però si no protegim les activitats més enllà del patrimoni físic, com podem garantir que no canvia (a pitjor) el model d’explotació de l’espai, fent-lo servir com a part del negoci, més que com a patrimoni cultural?

El Pla que s’aprovarà certament genera un mínim de regulació (encara que molt queden fora) i evita la desprotecció total de la riquesa patrimonial, però és incapaç de frenar l’entrada de grans capitals, que comporta la concentració de la propietat en encara menys mans, contractes de treball més precaris i menys contractació per superfície, i un agreujament del monocultiu turístic. A més, s’obre pas a la destrucció del teixit d’abastiment propi dels barris i a la desnaturalització del seu paisatge. Cada cop els centres de totes les ciutats del món s’assemblen més i tenen les mateixes quatre cadenes de roba…

És per això que volem fer una demanda al govern. Que no s’escudi en la directiva europea de lliure comerç coneguda com a Bolkestein per justificar la seva inacció. Ajuntaments com el de París, gens sospitosos de ser revolucionaris, i també sota marc legal de la UE, han impulsat mesures d’intervenció sobre el comerç emblemàtic i de proximitat.

Demanem a l’Ajuntament que desenvolupi i apliqui les eines legals per tal d’adquirir els comerços emblemàtics i de proximitat amb rellevància als barris que estan amenaçats, per tal d’assegurar-ne la funció social, allunyant-se de dinàmiques de mercat i potenciant una economia de l’ús. Això permetria:

1. Mantenir les activitats amb una repercussió social positiva.
2. Fer polítiques municipals d’ocupació i control de preus d’abastiment.
3. Assegurar el manteniment del patrimoni històric, material i immaterial.
4. Posar un fre de les grans marques que desnaturalitzen els barris.

Per aquestes raons, el posicionament de l’assemblea de la CUP a Gràcia va ser d’abstenció, doncs esperàvem que aquesta mesura anés més lluny.