Dimecres passat, el Consell Plenari del Districte de Gràcia va aprovar una declaració sobre la qüestió dels refugiats, una tragèdia de la qual cada cop es parla més però de la qual encara no som prou conscients. La declaració en si era una desiderata, una crida a instàncies superiors per actuar amb un mínim de dignitat.

Compartim la necessitat d’empènyer qui té poder polític real a actuar davant el panorama terrible que encaren els pobles de la Mediterrània, és per això que vam signar la declaració. Però la declaració obviava una sèrie de qüestions, no matisos sinó moll de l’os, que si bé no es van reflectir en el Ple, no ens volem estar de difondre.

- No ens oblidem de la resta d’emigrants. Cal que no acabem distingint l’acollida que hem de donar a la població que arriba a Europa en funció del conflicte que l’ha expulsat. Les guerres, per desgràcia són abundants, Síria, Líbia, el Iemen... Hem d’evitar acabar parlant de refugiats de primera i de segona. Tothom qui fuig de casa seva ho fa arran d’una forta violència, sigui física, política o econòmica. Cal no embenar-nos la consciència acollint població siriana d’esquena als reixats de navalles de Melilla.

- Solidaritat V.S. caritat. Cal que no confonguem la solidaritat, que tracta a tothom per igual i que es basa en la col·laboració i la cooperació que dignifica les persones, amb la simple caritat condescendent.

- Un internacionalisme autèntic. Quan parlem de solidaritat, ho fem perquè partim de la idea que només la germanor entre pobles lliures pot ser la base d’un autèntic internacionalisme. Rebutgem posicions de superioritat moral que tracten els altres pobles com incapaços de governar-se ells sols. El conflicte actual al Pròxim Orient és un producte directe de l’acció imperialista que han patit i pateixen els pobles que hi viuen. Ens neguem a subscriure la hipocresia de moltes forces polítiques que dissimulen davant el fet que són els aliats de l’estat que ens domina els qui principalment han causat la guerra actual a Síria i l’Iraq: la Turquia de l’OTAN i amiga de la UE que oprimeix el poble kurd; el Qatar i l’Aràbia Saudita amiga dels borbons; o la Israel que actua com una màquina estatal genocida.

És per això que volem reivindicar una acció i un discurs coherents envers la qüestió dels refugiats i entendre que l’autèntica solidaritat internacionalista passa per acollir amb els braços oberts la gent de tots els pobles, sigui quin sigui el motiu de l’expulsió de casa seva. A més, volem recordar que només renunciant a part dels nostres privilegis alliberarem realment els pobles de l’altra riba del Mediterrani, i que la ruta que segueixen els emigrants segueix l’estela d’un saqueig històric exercit en molt bona mesura pels estats europeus.

La declaració que vam aprovar sorgeix en part arran de l’alarma social generada pels mitjans de comunicació hegemònics. És bo que ens conscienciem, però hem de mantenir un esperit crític amb el relat oficial dels els estats i la unió europea, que alhora resten inoperants. Així mateix hem d’evitar l’aprofitament polític de la situació, com traspuava el primer redactat que ens va presentar BeC. Celebrem que s’hagi rectificat aquest aspecte.

Per tot això, ens reiterem en la necessitat d’actuar fraternalment com un poble lliure i solidari per combatre tota opressió a tot arreu!