El Pla de Barris. Perills i mancances d'entrada.

Pobresa: evitar que augmenti? Millorar les condicions dels qui la pateixen? O atacar-ne les causes? Reflexions sobre les polítiques socials.

Fa poc vam publicar un breu comentari sobre diferents enfocaments amb el govern municipal de Barcelona en Comú respecte el tractament que es fa de la pobresa. El nostre punt de vista es centra en el fet que s’analitza la pobresa com un fenomen-bolet i que generalment s’opta per les cures pal·liatives enlloc d’atacar-ne les causes estructurals.

Un cop d’ull ràpid al Pla de Barris contra les Desigualtats que prepara BEC, document de proposta del 25 de gener del 2016, mostra com en un mateix document BeC és capaç de negar-se a si mateixa (sí, sona com de Setmana Santa). Això es veu clarament quan afirmen que "Hem d’abordar les causes estructurals que impacten sobre l’empitjorament de les condicions de vida de les nostres conciutadanes i conciutadans". Semblaria que anem bé, que es pretenen atacar reformes estructurals com el repartiment del treball o la reducció de la plusvàlu que genera les desigualtats de classe social.

Però aquesta frase no es materialitza i al cap de mitja pàgina se’ns deixa caure un "el Pla de Barris és un instrument de millora de les condicions de vida als barris de la nostra ciutat". Ja hem passat de les reformes estructurals que combaten les causes de la pobresa a la voluntat de fer-la més suportable als qui la pateixen.

I la cosa segueix, tot just al cul de la segona pàgina del document es diu que el pla vol ser un "instrument en la lluita contra l’increment de les desigualtats socials". En escassa pàgina i mitja es passa d’enunciar una reforma estructural que elimini la pobresa a pal·liar-ne els efectes més crus, per acabar dient que no s’aspira ni tan sols a reduir l’impacte de la pobresa, sinó simplement a evitar que els seus mals vagin en augment.

Ja vam comentar en l'anterior post enllaçat que "Els plans de xoc són necessàris, però cal tenir clar que només pal·lien els efectes, no les causes". No ens cansarem de repetir-ho, les classes populars, la classe treballadora, no necessita que se li faci caritat, necessita enfortir-se amb llaços de solidaritat per prendre per a tots allò que és de tots i extingir la pobresa.

"Generalment s’opta per les cures pal·liatives enlloc d’atacar-ne les causes estructurals"