Les conseqüències del model turístic a Gràcia. Ens roben 1, 2 i 3 voltes!

Les conseqüències del model turístic a Gràcia. Ens roben 1, 2 i 3 voltes

Principals conseqüències:

  1. Ens impedeixen gaudir del nostre patrimoni, privatitzant-lo o restringint-lo. D’exemples, desgraciadament no ens en falten, des del Park Güell i el recinte històric de l’Hospital de Sant Pau, fins el Museu Nacional d’Art de Catalunya. El patrimoni material i immaterial d’un país és del país. I el país som les persones que hi vivim, les que hi han viscut i les que hi viuran.

Hem aportat el nostre treball, la nostra creativitat, la nostra convivència i la nostra lluita per a construir barris, ciutats i reconèixer-nos a nosaltres mateixos com a poble. Per tant el llegat patrimonial no pot estar sota cap supòsit (gestió, accés, conservació ...) ens mans privades o restringit a l’ús públic.

  1. L’exposició del nostre patrimoni genera guanys, tant directament –mitjançant la venda d’entrades i negocis associats (merchandising ...)-, com indirectament formant part d’una oferta més global de ciutat o de país per atreure turistes, visitants i a nosaltres mateixos.

Algú, no sense una certa raó, podria pensar que els guanys són necessaris per mantenir el patrimoni. Sense entrar a discutir aquest raonament, dues reflexions: la primera, nosaltres ja paguem el seu manteniment mitjançant els impostos (directes i indirectes), i la segona, els guanys directes de l’exposició patrimonial es destinen força vegades a l’acumulació de capital, serveixi com a exemple els 26,6 milions d’euros recaptats per la taxa turística que han anat la meitat a mans dels empresaris hotelers (i l’altra meitat a mans difuses de la ciutat). Quan es podrien destinar a cobrir les necessitats de les persones que viuen en situació de precarietat, entre altres a causa de l’elitització de la ciutat.

  1. La política turística actual, de caràcter intensiu i predominantment extractiva, provoca en determinades zones de la ciutat –cada vegada més nombroses i àmplies- la destrucció de l’equilibri econòmic i social, imposant-se el monocultiu turístic. Les conseqüències són molt negatives pels ciutadans residents, a tall d’exemple mencionar: l’augment desmesurat del preus de l’habitatge que expulsa als veïns –sobre tot a les persones que viuen en condicions de més feblesa (gent gran, joves, aturats ...), el tancament de comerços tradicionals i de proximitat en no poder fer front als preus del lloguer dels locals i a la pressió de les grans marques o grans superfícies i, l’ocupació de l’espai comú per activitats privades, omplint els carrers i les places de terrasses o condemnant-nos amb l’ordenança del civisme.

És fàcil i inclús convenient per alguns, atribuir la culpa als turistes que són persones com nosaltres quan viatgem. L’intercanvi d’experiències, la transmissió de la cultura des de les pròpies identitats afavoreix la solidaritat i la internacionalització. Però la realitat és més complexa i hauríem de distingir entre turisme i especulació turística.

El poder polític i econòmic sempre ha intentat dissenyar la ciutat i els seus usos en funció dels seus interessos, la preservació del propi poder i el lucre. Utilitzant tots els mitjans al seu abast: l’explotació, la marginació, la repressió. Han creat bombolles immobiliàries o turístiques i, mentre ens feien pagar el preu de la crisi, s’han continuat enriquint.

Els primers damnificats per aquestes polítiques salvatges són les persones que perden la seva casa o la seva feina, però també ho som tots, en tant que formem part de la societat, en tant que destruint el teixit social i la nostra identitat comuna, intenten impedir la nostra capacitat de reconèixer-nos, de resistir i de mobilitzar-nos.

Des de l’Esquerra Independentista de Gràcia considerem que sense un canvi de model de barri i de ciutat, no és possible canviar la gestió i la concepció dels sectors i activitats econòmiques – com el turisme – per això la nostra és una alternativa anticapitalista i rupturista. Lluitem per una societat justa i igualitària on l’objectiu sigui el bon viure de les persones i el control d’aquesta societat estigui en mans de les pròpies persones. Això es traduirà en una organització col·lectiva basada en la democràcia directa, per tant de proximitat. Construirem una nova societat des dels fonaments.

No obstant, en aquest camí, en el que no ens aturarem, proposem una sèrie de mesures que poden aplicar-se de forma immediata:

  • Cap llicència, ni permís per cap tipus d’allotjament turístic: hotel, hostal, hostel, residència, habitatge turístic ...
  • Aturar les llicències i permisos concedits, impedint la construcció de més establiments turístics.
  • Aturar la concessió de llicències d’activitats que impliquin un ús privat de l’espai públic, com les terrasses de bar.
  • Impedir que les persones siguin expulsades de casa seva:
    • Ni un sol desnonament més. Condonació del deute a càrrec del banc.
    • Ajuda pública al lloguer.
    • Parc de pisos de lloguer social.
    • Reallotjament al barri de les persones que han perdut el seu habitatge, en pisos de lloguer social.
  • Protecció suficient del patrimoni històric i cultural, material i immaterial.
  • Manteniment del comerç històric, tradicional i de proximitat, amb ajuts al lloguer. Derogació de la llei d’arrendaments urbans.
  • Fulletons distribuïts en els allotjaments a tots els turistes, explicant les característiques bàsiques de la cultura catalana, els barris i la ciutat.
  • Preservar la vida social als barris, els nostres barris són per viure-hi, no un escenari.
  • Foment del transport públic o no contaminant (a peu o en bicicleta) entre els turistes.
  • Gestió de la taxa turística en funció dels dies d’estada (quants més dies, menor), en funció de la ubicació de l’allotjament (quant més massificat, major), en funció de la temporada (alta, major).
  • Retorn del 100% de la taxa turística al veïnat, amb especial atenció als col·lectius més desfavorits.
  • Planificació turística dels barris de Gràcia, amb intervenció i control directe per part del veïnat de totes les actuacions turístiques o relacionades amb l’espai públic. I per a grans actuacions, referèndum popular.

 

Per uns barris de Gràcia il·lusionats i revoltats. Capgirem Barcelona!

 

Esquerra Independentista de Gràcia

Hem aportat el nostre treball, la nostra creativitat, la nostra convivència i la nostra lluita per a construir barris, ciutats i reconèixer-nos a nosaltres mateixos com a poble. Per tant el llegat patrimonial no pot estar sota cap supòsit (gestió, accés, conservació ...) ens mans privades o restringit a l’ús públic.