Aquest dissabte 8 de setembre l’Esquerra Independentista de Gràcia ( Arran, Endavant-OSAN, CUP) ha celebrat la Diada a la Plaça Revolució.
Notícies de Gràcia
El projecte de tancament del Parc Güell de CiU no es presenta tant tranquil com esperaven. Des de fa uns mesos la CUP Gràcia ha engegat una campanya per tal d’agitar i construir una unitat popular contra el tancament, i ha mostrat el seu rebuig a aquesta mesura totalment inútil per als seus objectius, injusta i fins i tot perillosa en termes de justícia social. Des de diferents sectors també la lluita per un Parc Güell lliure i gratuït s’ha reivindicat de manera igualment reeixida i ha aconseguit crear un clima de rebuig.
Durant el que queda del més de Juliol i el més d’Agost de 2012 la CUP Gràcia portarà la campanya de sanitat coordinada a nivell nacional als CAPs, hospitals i centres mèdics dels Districte de Gràcia. Concretament seran 10 espais diferents en els quals es treballarà en aquest sentit: Hospital de l’Esperança, CAP Pare Claret, Clínica Nostra Senyora del Remei, Hospital Quirón, CAP Larrad, CAP Vallcarca, Parc Sanitari Pere Virgili, CAP Sanllehy, CAP Quevedo, Centre Mèdic Delfos (indicats en el mapa).
Des de l’arribada de Convergència i Unió al govern de la Generalitat, es van començar a engegar unes polítiques mal anomenades d’austeritat per intentar resoldre una crisi econòmica que cap de nosaltres ha provocat, però sí que hem de pagar.
Aquest divendres, 6 de Juliol, a partir de les 23h, vine a la Cafeta per l’autogestió de la CUP de Gràcia a l’Ateneu de Vallcarca!
La tardor passada el TSJC donava dos mesos a la Generalitat per aplicar el castellà a les escoles catalanes com a llengua vehicular, forçant d’aquesta manera un mateix tractament a l’hora d’impartir matèries als centres educatius del Principat entre el català i el castellà. Aleshores, diferents veus es van sumar, demostrant què és possible l’aixecament popular si ens toquen dos aspectes imprescindibles per ser poble; la llengua i l’escola.
Arguments pel tancament i les seves rèpliques
No hi ha hagut en els darrers 20 anys una regressió tan gran en els drets i les llibertats individuals i col·lectius com la que els governs del CiU i el PP han estan proposant i aplicant el darrer any. Per altra banda, tampoc ens deixem enganyar, les tendències regressives legals en les llibertats individuals i col·lectives comencen amb major claredat en la reforma penal de 2003, ja fruit del principi d’implantació del populisme punitiu i sota el consens dels principals partits polítics. I encara ens hem de remuntar més ja que les tendències regressives en les llibertats en la pràctica començaren ja en 1996 en la era “García-Valdecasas”.
A les darreres dècades, la distància social entre la gent més enriquida i la més empobrida en termes econòmics, i el desbaratament gradual de l’anomenat “estat del benestar” condueixen sectors cada cop majors de la societat a l’empobriment i per tant a la precarització extrema de les seves condicions de vida. Cada vegada més, les persones esdevenim perillosament vulnerables en aquesta societat individualista i competitiva. Manquen recursos específics i manquen, també, estudis que ajudin a entendre millor aquesta problemàtica. I manquen, fonamentalment, transformacions estructurals perquè la societat capitalista deixi de reproduir-se com una fàbrica d’exclusió social.
Euskal Herria i Països Catalans:
La construcció de la indepèndencia des de l’esquerra