El projecte de tancament del Parc Güell de CiU no es presenta tant tranquil com esperaven. Des de fa uns mesos la CUP Gràcia ha engegat una campanya per tal d’agitar i construir una unitat popular contra el tancament, i ha mostrat el seu rebuig a aquesta mesura totalment inútil per als seus objectius, injusta i fins i tot perillosa en termes de justícia social. Des de diferents sectors també la lluita per un Parc Güell lliure i gratuït s’ha reivindicat de manera igualment reeixida i ha aconseguit crear un clima de rebuig.

Tot i que al 2010 CiU s’oposava al pla de ICV i PSC que pretenia tancar el Parc Güell, ara la història es repeteix i CiU es posa al cap davant d’aquest atac al parc, a la democràcia, a l’espai públic i al conjunt la ciutadania de Barcelona. La regidora Maite Fandos té la intenció de delimitar i fer de pagament la zona monumental del parc amb el pretext de la massificació turística. I ho vol fer de forma imminent.

Davant la voluntat de l’actual equip de govern del Districte de Gràcia, recollida al Pla d’Actuació de Districte i manifestada al Consell de Barri de la Salut de l’11 d’Abril de 2012, de tancar la zona monumental del Parc Güell a l’accés lliure, gratuït i anònim, la CUP de Gràcia vol mostrar la seva preocupació i el seu rebuig al Pla Funcional del Parc Güell pels següents motius:

A la senyora Maite Fandos, regidora del districte de Gràcia (CiU), no li agrada que li treguin els draps bruts, ni que li toquin el voraviu. Deu estar massa acostumada a que en els consells de barri i en els plens de districte només hagi de contestar a preguntes tècniques sobre l’arranjament de tal solar, o sobre el semàfor del tal carrer; aquelles preguntes innocents (però necessàries, òbviament!) que amb una resposta evasiva tipus “ens ho mirarem” o “en farem un estudi” fan de la política una pràctica molt còmode. Però la cosa canvia quan una intervenció la posa en entredit, a ella o al seu partit, o bé li toca temes sensibles com les retallades.