Sobren terrasses no infants que juguen a pilota

Diferents militants

“L’Independent” del 20 de setembre es fa ressol d’una campanya per prohibir als nens de jugar a la pilota a la Plaça de la Vila de Gràcia. Amb un llenguatge alarmista s’hi explica el feriment fortuït d’un nen de 17 mesos per impacte de pilota de cuir. El desafortunat episodi, és important subratllar-ho, hauria pogut passar en qualsevol altra circumstància o indret del barri o de la ciutat: a un parc, un jardí o a la platja. Però la cosa que més ens crida l’atenció, i ens ha da fer reflexionar, és el context en que els fets tenen lloc. És a dir, la paradigmàtica obsessió a la creació “exnovo” d’uns perills sovint inexistents i amb tendència a crear veritables “folk-devils” que amenaçarien la convivència ciutadana. Ens preocupa que en un barri, sense jardins i espais verds, ni bressols ni escoles suficients, on un nen pot ser atropellat per una moto o qualsevol vehicle, es consideri un perill altres nens que juguen a la pilota. I això és més sorprenent si considerem que hi ha nens d’aquesta ciutat i d’aquest barri, que no tenen garantit els àpats diaris ni el dret efectiu a l’accés a unes escoles gratuïtes, començant per les bressols.
 
Aleshores, una visió crítica de la realitat que ens envolta hauria de fer-nos plantejar, almenys, uns raonables dubtes sobre la veritable raó que hi ha al darrere d’aquesta campanya d’alarma social. Efectivament, a banda de la família del petit de 17 mesos, que té totes les raons del món per estar enfadada i preocupada, trobem els comerciants de la Plaça de la Vila, que ens declaren quines són les seves preocupacions. Els nens que juguen a pilota, molestarien els clients i el tranquil dia a dia de la mercificació i elitització dels espais del barri, milers de turistes inconscients i autòctons bohemien que convergeixen a Gràcia com a barri de moda, alternatiu, cosmopolita, o com li voleu dir.
 
Hem arribat al absurd que, ara, son els nens que molesten, mentre qui ocupa l’espai urbà, son precisament les terrasses d’aquesta com d’altres places. La mercificació del barri està arribant al punt de que es negaria el dret a la infantesa dels nens per a permetre una més tranquil·la utilització dels espais per part dels comerciants. Ens preguntem, com serà un país on els nens no poden jugar a la pilota i, en definitiva, ser nens? Quin tipus d’adult serà un nen que no hagi pogut jugar a la pilota? I encara, què en farem dels nens? Els portarem a un pipi-can? Els abandonarem a una ludoteca privada o construirem residències per la infantesa? Com encertadament suggereix la mare del petit ferit, cal condicionar espais pels nens al barri. Però potser caldria també repensar el model de barri que volem, en quin tipus de barri els veïns i veïnes volem viure i, si de cas, fer créixer de manera digna els nostres fills i les nostres filles. Sincerament, a la Plaça de la Vila potser el què sobra és aquest model comercial, no els nens que juguen a futbol.