El dia 27 de Gener varem estar a l’audiència pública a la seu del districte, com Associació de Cuidadors Familiars. Hi havia dos motius que ens varen impulsar a anar-hi:

1. La creació d’un Centre de Dia de gestió pública, ja que, com a persones cuidadores, vivim la manca d’espais públics, centres de dia, on poder portar els nostres familiars. Les persones grans, més si són dependents, no poden passar el dia a casa asseguts sense fer res, mirant la tele, esperant que passin les hores, els dies. És del tot necessari la creació d’un centre de dia, de gestió pública, per tal de que aquest gran col·lectiu (cada vegada n’hi haurà més) tingui dret a accedir a llocs on s’estigui per ells/es, on puguin seguir relacionant-se, on hi hagi persones que els facin sentir vius encara, on puguin reciclar d’alguna manera tot el que han aprés i, mica en mica, van oblidant, bé per pèrdua de memòria, bé per que no tenen la necessitat de fer servir tot el que van aprendre. Podríem estar hores parlant de les necessitats de les persones dependents, en són moltes i no les tenen cobertes (fisioteràpia, risoteràpia, logopèdia, arteràpia, conversa, i un llarg etc. )

Varem posar com exemple l’antiga fàbrica “HENKEL”, seria un espai perfecte i ideal per a fer-hi un centre de dia de gestió pública, la noticia que ens ha arribat és que hi volen construir un Hotel, un altre?? estem plens d’hotels!!, no seria mes beneficiós pel barri, per les persones, la construcció d’un centre de dia gestió pública? Quins beneficis aportarà la construcció d’un hotel? Diners? Si segurament, però no seria mes lògic i raonable la construcció d’un centre de dia de gestió pública? Que és el mes important i necessari cobrir? Repetim que “tot aquest gran col·lectiu de persones grans” “persones dependents” necessiten espais on poder accedir de forma immediata, en benefici de la seva salut, en benefici de les persones que en tenen cura, en benefici de tots/es, tots hi sortiríem guanyant, tot aquest col·lectiu te dret a una vellesa digne, però no és suficient dir-ho, publicar-ho als quatre vents, és necessària la implicació de tots aquells que, d’una manera o altre, tinguin el poder per a fer-ho. No oblidem que, tard o d’hora, qualsevol de nosaltres pot ser un d’ells/es!.

2. També, com a persones cuidadores, varem exposar les nostres mancances en quant a formació, atenció, consideració. Els cuidadors/es treballem durant 24 hores els 365 dies de l’any, no tenim cap mena de remuneració, no tenim cap mena d’assegurança, no tenim cap mena de preparació, ni física ni tècnica. No és just! Passem part de la nostra vida pendents de la vida de la persona de qui tenim cura, no podem treballar fora de casa, no tenim diners (ningú ens els dona), no tenim formació (els nostres cossos pateixen lumbàlgies, contractures, etc.) no tenim suport emocional (és molt dur passar el dia sencer el costat d’una persona malalta, et fa veure i viure la vida d’una manera trista? Amarga?), no tenim espais d’oci (amb qui deixem a la persona de qui tenim cura, mentre fem activitats?), perdem les amistats (no tenim temps per a seguir relacionant-nos) i així seguiríem i seguiríem. No oblidem que, tard o d’hora, tots serem cuidadors i/o cuidats.

La nostra exposició va ser breu, hi havia molta gent que necessitava expressar el seu problema, però la nostra modesta valoració va ser bona, la taula va dir-nos que li semblava bé el que varem exposar i que quedaríem un dia per tal de que els hi portéssim el nostre projecte i comentar-lo.

Tan de bo sigui així !!!