Els darrers mesos hem tingut discrepàncies amb Barcelona en Comú respecte la qüestió de la pobresa. Ambdós grups municipals considerem que el combat contra la pobresa és una qüestió d’urgència, com reflecteixen els nostres programes, però tenim algunes diferències que acaben sent importants a l’hora de concretar la lluita contra la pobresa als nostres barris.

És per això que volem recordar al govern que no només s’és pobre en relació al veí que viu millor, també s’és pobre per un mateix. On hi ha fam, hi ha pobresa; on hi ha qui passa fred, hi ha pobresa; on hi ha sensellarisme, hi ha pobresa!

A més, volem recordar que la pobresa extrema i estesa requereix plans de xoc, però que el què fan aquests plans és pal·liar-ne els efectes, no eliminar-ne les causes. Si volem fer desaparèixer realment la pobresa cal que defensem tota la classe treballadora de la seva explotació, cal combatre el capitalisme, cal intervenir el mercat immobiliari, cal repartir la riquesa, però també el treball... en definitiva, cal canviar el sistema.

Hem d’entendre, a més de les causes, els processos que generen la pobresa. Així, la substitució de població que patim a Gràcia i la conseqüent expulsió dels veïns més vulnerables, és una peça de la mateixa cadena que es produeix en els desnonaments de Nou Barris.

Per això traslladem a BeC:

• Que doti amb una major inversió els barris amb més treballadors en pobresa, però que el combat contra la pobresa sigui prioritari arreu. A Gràcia també.
• Que no divideixi la classe treballadora i doni suport incondicional a les reivindicacions laborals justes, doncs són l'expressió més clara contra el sistema que produeix la pobresa.
• Que no confongui la solidaritat amb la caritat a l'hora de plantejar les mesures per lluitar pels interessos dels treballadors. Hem de treballar per empoderar i evitar l'assistencialisme.

La pobresa és un mal necessari pel capitalisme, només combatent-lo podrem extingir-la!

Annex: Diagnòsi i una bruíxola pel pla de xoc de Gràcia