En la constitució del Consell de Districte la Candidatura d'Unitat Popular ha posat finalment els peus, després d'anys de treball de base, en les institucions locals de Gràcia. En Quim i la Maria Antònia, els dos consellers escollits per primera vegada a través de primàries, s'han volgut solidaritzar amb l'antifeixista Sergi i la seva campanya contra la sentència de presó per lluitar contra el feixisme, i han lluit la samarreta de la campanya.

Ambdós consellers han jurat el càrrec per imperatiu legal i s'han compromés públicament amb l'alliberament de classe, nacional i feminista dels veins i veïnes gracienques.

En el Consell també s'ha escollit a Gerard Arduny (CiU) com a nou president de districte, arran d'un pacte a nivell de Barcelona per repartir-se les cadires entre les diferents forces polítiques. La CUP ha votat nul, en favor de dues lluites de Gràcia: la demanda del CUAP 24h a l'Esperança, i la lluita contra la multa dels 10.500€ imposada a les feministes gracienques per una campanya antisexista.

Les raons són varies, tal com ha explicat en Quim Serra en la seva intervenció que us adjuntem a continuació:

Bon dia a tothom.

El sentit del nostre vot ha estat el vot nul. Nul perquè no hem participat en les negociacions de repartició de les presidències. Negociacions que segueixen una dinàmica més pròpia de mercadeig que altra cosa.

No hem deixat de participar en les negociacions per deixadesa o prepotència, si ho hem fet, ha estat per coherència amb el nostre discurs que propugna una política feta des de la proximitat i de baix cap a dalt. No compartim l’’actual funcionament dels districtes, i el fet que els seus regidors de govern i presidents vinguin determinats des de Barcelona és al centre de la nostra discrepància.

És per això que hem fet un vot nul simbòlic, reclamant el CUAP de l’Esperança; que fa falta com tants d’altres servesi socials als barris; i en contra la multa dels 10500€, un cas clar de repressió de baixa intensitat i desgast contra el feminisme. I és que no volem limitar-nos a la lluita institucional sinó ser un canal per a les lluites de carrer. Volem actuar amb una peu a dins i un a fora, enganxats però separats, per estar ben falcats si mai ens empenyessin.