Els barris han de ser per als veïns, els barris han de ser per a les classes populars. Aquesta premissa hauria de guiar tota l’acció municipal, i especialment en el terreny de l’urbanisme. Uns barris per als veïns són uns barris respirables, verds i amb un espai públic amable. Però uns barris per als veïns pressuposen una primera cosa, que hi romanguin els veïns.

Darrerament l’Ajuntament de Barcelona ha impulsat projectes de superilles en diversos barris i viles de la ciutat, cosa que ha generat tan adhesions com rebuig per part dels respectius veïnats. És innegable que la superilla implica millores pe què fa la qualitat de l’aire, ajuda a reduir el trànsit rodat privat i facilita l’apropiació veïnal de l’espai públic, tallant el transit a tot un entramat de carrers.

Ara bé, la implantació de les superilles també pot tenir efectes negatius. La superilla del camp d’en Grassot planteja certs riscos. El primer i més evident és la possibilitat que l’obertura d’una zona de vianants es converteixi en un corredor turístic enlloc de facilitar l’ús compartit de l’espai públic per part de grassotencs i grassotenques. Això es deu al fet que el Camp d’en Grassot es troba en un punt estratègic per accedir als principals atractius turístics de la ciutat, a cinc minuts de la Sagrada Família (3’2 milions de visites l’any), quinze del Park Güell (2’6 milions de visites l’any) i deu del Pg. de Gràcia (2’9 visites a cases-museu l’any). No hem d’obviar tampoc la proximitat del casc antic de la Vila, molt centrat en els negocis del lleure i la restauració.

Les evidents millores objectives de la superilla, si ni es gestionen correctament, tenen el risc d'acabar massificant la presència turística a l’espai públic i també suposar una transformació més profunda al barri. La millora de les condicions de l’entorn pot suposar una acceleració de l’increment dels preus de l’habitatge, ja disparats de per si. Això aprofundiria en el greu procés d’elitització-expulsió que pateim al conjunt de Gràcia i cada cop a més parts de la ciutat. Una millora urbanística de les condicions materials de vida pot, paradoxalment, expulsar els veïns cap a barris en condicions pitjors arran de la pujada dels preus de lloguer que genera.

Davant aquests riscos, però entenent que una pacificació dels carrers ben feta és bona per a tothom, proposem:

1. A banda de la superilla, fóra bo recuperar i reconnectar els patis interiors d’illa i passatges que configuren la trama Cerdà del barri. Connectem millor la Sedeta amb els jardins d’Antoni Puigvert a través del passatge Llavallol i el túnel d’enfront; connectem el jardins Puigvert amb els de Caterina Albert a través del carrer d’Iscle Soler i obrint un passatge mitjançant la reducció del projecte hoteler de la Henkel fins al passatge Mariner; i connectem el Passatge Conradí amb el Pati de l’escola Sagrada Família per poder anar de Sicília a Sardenya per l’interior d’illa més gran del barri.
2. Preparem el terreny per a la pacificació assegurant-nos que no suposarà una elitització del barri que n’expulsi els veïns i en transformi el model productiu. Això implica replantejar el Pla d’Usos i l’ordenança de terrasses per evitar un boom de la restauració i el lleure com els del centre de Gràcia. Ho vam proposar al passat ple de Gràcia i el govern de BEC i PSC no ho van acceptar. I caldria, així mateix, replantejar el PEUAT per regular més estrictament els allotjaments turístics i evitar que es reagrupin al Camp d’en Grassot.
3. Desplegament d'una oferta digne pisos públics, assolint com a mínim els nivels europeus (18% vs. el 1% de Barcelona) i una intervenció del mercat de lloguer per tal que la gent no hagi d’abandonar els seus barris.
4. Que el govern ens deixi de bloquejar l’accés a tota la informació tècnica i ens permeti valorar la seriositat, viabilitat i impacte de la mesura. No podem avançar a cegues.

Que la millora dels barris sigui per al veïnat treballador i no una excusa per a revaloritzar-los i mercadejar amb les seves cases, places i carrers. Volem millores urbanístiques per a les classes populars, no per a la ciutat-aparador.