Aquest octubre, Raquel Gil, regidora de Comerç i presidenta de l'lnstitut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB) donava a conèixer la notícia tot just uns dies abans que Laia Bonet celebrés el seu primer Consell Plenari de Gràcia. El PSC desplegava aleshores tota la seva maquinària comunicativa per a lluir a les fotos: un nou mercat de 14.350 metres quadrats d'equipament (amb 1.500 metres quadrats de verd) operatius aquest mateix mandat (abans d'acabar 2025). Tot plegat, amb la complicitat de Comuns, ERC, Junts i PP.

Des del 2015, la CUP-Gràcia hem denunciat sostingudament que el nou mercat no ha de tenir ni súper ni pàrquing, i que ha de ser el veïnat qui decideixi quin mercat volem. Aquests darrers mesos, hem participat en el marc de la plataforma Abaceria Respira per abordar totes aquelles qüestions que ens preocupen i no ens agraden: els canvis a la mobilitat, la destrucció de l'actual estructura de ferro forjat i, la mare dels ous, el model de Mercat que s'està projectant: un mercat que al nostre entendre cada cop s'assembla més a un centre comercial que no pas un espai per a la compra domèstica d'alimentació fresca. En altres paraules, un mercat que s'orienta més al consumidor esporàdic (turistes, 'expats'...) que no pas al veïnat. Anem a pams:

Com arribem a aquesta conclusió? La reforma de l'Abaceria s'ha de circumscriure al paquet de reforma dels mercats municipals que l'IMMB ha desplegat els darrers anys: obres integrals pactades amb les associacions de comerciants del respectiu mercat, que permeten unes millors instal·lacions i serveis (magatzem, residus, cambres frigorífiques, càrrega i descàrrega) amb algun espai extra per a usos associatius/veïnals. Aquesta ampliació de metres quadrats s'aconsegueix a través del subsol, en un procés que complica les obres per norma general.

El que l'IMMB no explica és que aquest paquet també inclou la construcció subterrània de potencials supermercats així com a places d'aparcament en horari comercial. L'explotació d'aquests espais abarateix la contribució econòmica de les associacions de comerciants a l'obra, però que fa que aquesta sigui més llarga (més edificació subterrània) i més costosa. I per què es fa això? Paradoxalment, l'IMMB no creu en la viabilitat dels mateixos mercats. L'IMMB considera que el present i el futur dels mercats passa per tal que aquests siguin més competitius: supermercats, aparcaments i restaurants/degustació s'entenen en aquesta lògica que cerca un nou tipus de públic destinatari.

Aquest Pla de Mercats no és nou, s'ha aplicat a la Boqueria, Sant Antoni, Concepció, Ninot o, en diferent mesura, Llibertat. Al nostre entendre, els patrons i les tendències són preocupants en tots els casos: disminució de nombre absolut de paradistes, augment progressiu de parades de restauració, transformació d'entorns, competència amb les grans superfícies, increment de costos i terminis d'execució de les obres.

La reforma de l'Abaceria hauria pogut comptar amb l'experiència acumulada i alhora incorporar les demandes del veïnat. Calia reformar l'Abaceria, hi havia marge per reduir la superfície del mercat a causa de la disminució de paradistes (s'haurà passat de 90 a 45 parades d'alimentació en deu anys!) amb les instal·lacions i serveis necessàries, alhora que també s'hi demanava un espai verd d'ús veïnal. Ningú no ha demanat un aparcament, i menys encara quan l'IMMB sap que un 85% dels clients del mercat s'hi desplacen a peu.

Lamentablement, la negativa de l'Ajuntament (Comuns, PSC) a estudiar alternatives sense pàrquing o supermercat ha estat absoluta. Més encara, entenem que l'IMMB actua separant les associacions de comerciants del teixit associatiu veïnal, explicant a cadascú allò que vol sentir. Aquí cal afegir el menysteniment de les 10.000 signatures recollides per Abaceria Respira o bé a escampar interessadament el rumor d'una oposició "antimercats".

Des de la CUP de Gràcia creiem que aquesta és una decisió política que comportarà conseqüències al barri. L'atracció de grans superfícies, de franquícies i de restauració no beneficia ni el teixit comercial, ni el teixit veïnal de la Vila de Gràcia.

En aquest sentit, entenem que els mercats municipals són un centre de socialització del barri, un centre que genera sinergies entre la seva activitat i l'espai públic circumdant, un centre de connexió popular, un centre que pot ajudar a recuperar el barri pel veïnat. Per això sempre havien sigut estructures obertes amb entrades a quatre vents. Les estructures eren bàsicament una coberta, no un edifici. Per això se'n diu "anar a la plaça". Els mercats eren places, ara són edificis i al final seran centres comercials.

Els mercats NO han de ser rendibles i competitius, perquè són un servei públic. La lògica del servei públic no és fer benefici, per tant, no ha de ser un problema que puguin ser deficitaris. El discurs "els mercats es morien" és neoliberal, perquè només es "morien" en termes competitius. I es "morien" perquè hi ha superabundància de supermercats (capital oligopolístic), precarietat de la vida (poc temps per a comprar, per tant, millor tot al mateix lloc i més barat), expulsió de veïnat ('expats', turistes, Erasmus i 'pijos' no van a la plaça) i destrucció de l'entramat de comerç local (eixos com Gran de Gràcia, Astúries, Verdi i futur Pi i Margall, amb franquícies o comerç de luxe). Per no dir que el propi Ajuntament va frenar la dinamització del mercat no concedint nous permisos davant del tancament sistemàtic de parades, a més de retallar-ne les inversions en manteniment.

I finalment, en el cas concret de l'Abaceria, aquesta voluntat d'esprémer el subsol impossibilita la instal·lació d'un pulmó verd a la Vila, que actuï com a refugi climàtic, millori la qualitat de l'aire i esmorteeixi el soroll. No és el mateix plantar arbres que posar jardineres. Les arrels no neixen del ciment, i davant l'elecció entre espai verd o edificar al subsol, l'Ajuntament ha decidit ciment i negoci. Darrerament, a més, s’ha posat de manifest que les alteracions en la mobilitat que deriven del projecte mastodòntic d’excavar tres nivells soterranis malmeten la salut i la seguretat del veïnat proper, a més de provocar un caos viari, sense haver estudiat a fons què significaven aquests canvis.

Per tot plegat, creiem que cal una mirada crítica, activa i conseqüent amb les decisions dels qui ens governen. Avui dia, les polítiques de l'Institut de Mercats (Comuns, PSC, CiU en el seu moment) són responsables de per què Barcelona s'assembla cada vegada més a un parc temàtic amb franquícies i residents de temporada. I el nou mercat de l'Abaceria, que és un equipament necessari, es farà des d'una lògica que hi contribueix.

Des de la CUP de Gràcia continuarem amatents a l'execució de les obres, a la seva durada i cost, així com als usos del nou mercat i el seu entorn, i donant suport al veïnat organitzat que està fent sentir la seva amb accions i protestes.