Vam començar a fer reunions mensuals en algun bar, era important per a tots nosaltres seguir mantenint aquell vincle i aquella complicitat que havia crescut entre tots nosaltres. Durant les xerrades sorgien idees, sorgien solucions. Finalment, després de recorre bastant camí, buscant locals per a fer reunions, anant amunt i avall per a donar-nos a conèixer, varem decidir crear una associació de cuidadors familiars, amb la finalitat de que fos un punt de trobada per a persones que és trobessin amb la mateixa situació que la nostra i que, almenys per una estona, poguessin explicar totes les seves dificultats, totes les seves mancances i, entre tots, buscar solucions.

 

Una vegada creada l'Associació varem recorre molt camí demanant un local per a poder reunir-nos, va costar molt molt. Era molt curiós, tothom a qui anàvem a explicar qui érem i que volíem, o trobaven molt fantàstic i positiu, pro ajuda? cap, cap ni una. Hem fet moltes coses durant aquest tres anys:

 

- Taller de dinamització per a cuidadors familiars.

- Participem a les cloendes dels tallers de cuidadors familiars que és realitzen mitjançant el PAMEM, de manera que, cada vegada que finalitza un taller, anem a parlar per oferir la possibilitat de que no trenquin tot aquest vincle que ha nascut entre ells, que no deixin de fer aquestes trobades, aquestes reunions, ja que, la comunicació de "cuidador a cuidador" és sempre mes fàcil, parles amb el mateix idioma, inclús et sents mes comprés que no pas amb la pròpia família, el dia a dia del cuidador només el sap ell/a i no sempre les reaccions o implicacions de la pròpia família ajuden gaire.

 

Actualment tenim un vincle molt gran amb un centre de dia "Centre de dia per a gent gran Vincles", ens agradaria poder aconseguir alguna plaça per una família, de manera que això no sigui un cost per la família i també per que la persona dependent pugui sortir del seu entorn, pugui estar en contacte amb altres persones i no tingui que passar tot el dia a casa assegut en un silló, sense fer res. Com volem aconseguir-ho? Fent activitats:

- Tallers de relaxació

- Tallers de Flors de Bach

- Tardes de poesia

 

La intenció és que, amb les donacions que aconseguim d'aquestes activitats, puguem aconseguir una plaça al centre de dia.

- També hem participat en alguna escola amb xerrades sobre la llei de la dependència i sobre el que significa fer-nos grans, mirant d'explicar que, tard o d'hora, tots ens trobarem en aquesta situació i que forma part irremeiable de la vida, per tant tenim que estar preparats ja des de joves.

- Ens vam formar com a GAM (Grup d'ajuda mútua) en un curs realitzat a la Creu Roja.

- Hem fet tallers sobre els diferents tipus de demències 

 

Que vol l'Assocació:

- Reconeixement social

- Formació continua (tallers, aprendre a fer canvis de postura, alimentació, dol, etc.)

- Un sou digne pel cuidador/a, no deixa de ser una fenia de 24 hores de dilluns a diumenge.

- Suport emocional.

- Establir convenis amb centres de dia i transports adaptats, per tal de que la despesa sigui mínima per a les famílies. 

- Voluntariat d'assistència, de manera que, quan fem algun taller o activitat, la persona dependent no és quedi sola i el cuidador/a pugui accedir a fer activitats per a cuidar de si mateix i aprendre a cuidar millor encara a la persona de qui te cura.

 

Per molt que busquem, haguem buscat, no hi ha res, tothom diu coses bones de l'associació, però tot queda en paraules. Actualment, ens han cedit un espai a l'espai cívic La Sedeta, és un bon despatx, si be no tenim wifi ni internet.

 

La situació actual dels cuidadors/es familiars és molt crítica, no tenen cap mena de sou, pots fer-te autònom (molt car) i rebre una ajuda de 250 euros al mes. No tenen cap mena d'assegurança, pel que, tots aquests anys dedicats a tenir cura d'una persona, queden en res de res i, quan arriba el moment de que la persona depenent falta, et quedes amb un dol difícil de portar i amb una mà davant i una al darrera. Moltes persones han tingut que deixar les seves feines per pogué dedicar-se a tenir cura d'un familiar, ja que no hi ha res per a persones dependents, a no ser que sigui pagant diners.

 

Es curiós, quan s'apropen eleccions, les campanyes que és fan sobre la llei de la dependència, sobre els cuidadors/es familiars. Tot sembla que sigui esperançador, tots diuen que faran això, faran lo altre, quants somnis creats que .... en això queden ..... en somnis, ja que, en acabar les eleccions TOT QUEDA IGUAL.

 

Pensem que no demanem res de l'altre mon. La nostra tasca és de 24 hores al dia, moltes nits sense dormir, un continu anar i venir a urgències, un munt de situacions d'incertesa, de soledat, d'incomprensió, quan, de fet, l'únic que fem és tenir cura d'un familiar, cosa que hauria d'estar mes controlada per centres de dia, per l'administració i per part de tot el sistema en general.

 

Coneixem situacions de cuidadors/es molt precàries, molta gent esta encara pendent de cobrar els que se'ls va prometre durant la llei de la dependència i malauradament, en la majoria dels casos que coneixem, no és així. Sempre ens fem aquesta pregunta: que passaria si un dia tots els cuidadors/es deixéssim a les persones dependents assegudes amb una cadira de rodes a la Plaça Catalunya i nosaltres marxéssim corrents?  que passaria amb tots aquests/es dependents? qui tindria cura de tots ells/es?.

 

En definitiva, la situació dels cuidadors familiars actualment és molt dura, difícil, precària, la seva tasca no és reconeguda ni socialment, ni administrativament.