El passat 7 de novembre, més de 3 estius després de que BEC obtingués l’alcaldia de Barcelona, s’ha presentat el Pla Estratègic del Park Güell. Les dades de l’Ajuntament confirmen que la massificació s’ha traslladat de la zona regulada a la resta de zones del parc, tal com ja avisàvem des de fa anys, i es parla de més de 9M de visitants anuals. Des de la CUP Gràcia volem fer les següents consideracions al respecte:

1. Cal posar en context que BEC portava al seu programa “estudiar de forma participada alternatives a la situació actual de tancament del parc. Amb l'objectiu d’eliminar les barreres físiques” (sic). Doncs bé, sembla que no només aquest punt no s’abordarà sinó que a més es consolidarà en aquest pla. I més tenint en compte que l’obertura del Park Güell va ser la proposta més votada pel veïnat de Gràcia durant el procés participatiu del PAD. Governar obeint, deien.
    
2. Aquest pla s’ha definit en els despatxos. No ha contat amb la deliberació de entitats que porten temps treballant el tema del turisme a Barcelona (com el referent en el tema: la Plataforma Defensem el Park Güell, amb més de 60 entitats adherides i 50.000 firmes recollides), ni d’entitats veïnals de l’entorn. No ha estat fins quan s’ha presentat el pla que s’ha obert al debat a diferents entitats en una roda de 3 sessions diferents. Al ple de Gràcia del Desembre del 2016 ja vam proposar que es comencés a encarar d’una vegada aquest tema. La proposta va ser rebutjada per BEC.
    
3. Aquest pla parteix d’una premissa que entenem errònia. Assumeix (tant de facto com discursivament) la massificació turística que pateix Barcelona (i el parc) i proposa una sèrie de mesures amb l’objectiu de fer la convivència amb aquesta el menys conflictiva possible. Si bé en general les propostes poden estar més o menys ben encaminades, creiem que un pla d’aquestes característiques no pot limitar-se a gestionar el conflicte turístic existent i assumir-lo com a donat; no ens poden dir “és el què hi ha, convisquem-hi”. No podem resoldre d’arrel el conflicte mentre s’aprova un PEUAT (regulació d’allotjaments turístics) que permet el creixement del 12% dels allotjaments a nivell de Barcelona, i del 23% considerant la zona de Gràcia i Horta. L’única via per reconquerir l’ús veïnal del parc és el decreixement turístic. Tot el demés són pedaços.
    
4. És evident que cal una bateria de propostes per promoure i dinamitzar l’ús veïnal i cultural del parc, i demanar al veïnat una reconquesta col·lectiva d’aquest en un conflicte evident davant dels usos turístics. Però no ho podem demanar o promoure mentre manca una actuació decidia cap al decreixement turístic. No podem consolidar el conflicte eternament i demanar al veïnat que s’acostumi.
    
5. D’entre les diferents propostes que es fan volem subratllar el perill d’algunes, com per exemple la “regulació del turó de les 3 creus per garantir la seguretat”. El mateix argument que utilitzava CiU quan va promoure el tancament actual del 10% del parc. El cercle viciós és evident: regulem zones ultra-massificades per garantir la seguretat, la massificació s’estén a altres zones, regulem les altres zones ara més massificades. Anem tancant trossets dels nostres parcs i carrers? Anem regalant-los al monocultiu turístic (tant a nivell material com simbòlic)? Fins quan? “Són pedaços”, hem dit. El resultat pot arribar a ser que a finals de mandat un major percentatge del parc estigui “regulat” que al principi.  Tot i la promesa electoral!

Animem a les entitats i al veïnat de Gràcia a mobilitzar-se contra aquesta política de peix-al-cove de BEC. I demanem a BEC una política valenta, aquella que aborda d’arrel els problemes que ens afecten i no només els maquilla, i a que compleixi els seus compromisos electorals que tant alegrament va usurpar als moviments socials mentre ara els convida a taula parada.