CAP Claret i CAP Vila de Gràcia. L'ICS i el PAMEM.

BeC sempre s’havia mostrat crític de la gestió dels CAPs via PAMEM. Ara afirmen que és una bona opció d'entrada.

La Vila de Gràcia i el Camp d’en Grassot tenen, des de fa anys, un problema de manca de Centres d’Atenció Primària, agreujat des del 2014 pel tancament del CAP Quevedo. Ara sembla que es posarà definitivament en funcionament l'esperat CAP Vila de Gràcia, al carrer Còrsega. Sembla però que el conflicte continuarà.

Posem-nos en context. Al districte tenim fins a 3 proveïdors de serveis d'Atenció Primària: l’Institut Català de la Salut (ICS), l'EBA Vallcarca i l’Institut Municipal de Prestacions d'Assistència Mèdica al Personal Municipal (PAMEM) que gestiona el CAP Larrard. Recentment, el PAMEM ha manifestat públicament la seva voluntat de passar a gestionar el nou CAP Vila de Gràcia, incloent-hi els treballadors que s’hi traslladaran des del CAP Claret.

Els treballadors afectats s’han oposat a aquest canvi de gestor, però per què?

El PAMEM es guia per criteris de gestió empresarial, és a dir, introdueix criteris propis de l’empresa privada dins la sanitat pública. Això passa principalment per una reducció de costos que, com no, acostumen a ser costos laborals. Els treballadors del PAMEM tenen unes condicions laborals per conveni pitjors que els de l’ICS, però la cosa no s’atura aquí, el PAMEM ha optat, en els CAP que gestiona, per l’externalització del personal no sanitari, és a dir, subcontractar administratius i personal de manteniment i neteja.

Ens preocupa especialment que Barcelona en Comú assumeixi ja des de l'inici que el PAMEM gestioni nous CAP i equips mèdics, en comptes de batallar per què sigui l'ICS qui se'n faci càrrec tal i com li pertoca. En primer lloc perquè BeC sempre s’hi havia mostrat crític en l'anterior mandat. En segon lloc, perquè no podríem tolerar que darrere l’extensió de la influència del PAMEM hi hagi una voluntat d’estendre la influència política de l’Ajuntament de Barcelona, que hi té una participació econòmica i política substancial, a diferència del què passa amb l’ICS. I tot això a preu d’empitjorar les condicions dels treballadors i, de retruc el servei que es presta als usuaris.

No podem tapar la inoperància de la Generalitat assumint com a opció igualment vàlida la gestió dels serveis sanitaris graciencs a través del PAMEM. Acabarem afavorint l’extensió del model de gestió empresarial al conjunt de la sanitat dels barris i viles de Barcelona, i la creació d'un sistema sanitari fragmentat amb qualitats i drets laborals diferents. Plantem batalla junts?

No podem tapar la inoperància de la Generalitat assumint com a opció igualment vàlida la gestió dels serveis sanitaris graciencs a través del PAMEM.