Comunicat de la CUP Gràcia respecte la proposta d’actuació al Parc Güell

Per primer cop dilluns dia 3 de Desembre se’ns va convidar a la Taula de Treball del Parc Güell promoguda per l’ajuntament tot i les diferents peticions que havíem realitzat en anteriors ocasions. Una Taula de Treball que semblava més aviat una reunió informativa ja que la proposta era tancada, no es donava opció a triar entre alguns aspectes i totes les crítiques eren rebutjades, excepte les que encaixaven amb el tancament del Parc Güell, ja decidit a l’entrar a la sala. Una mostra de que tot el peix estava venut, és que just l’endemà de la reunió es va fer la roda de premsa del projecte, donant una imatge de consens quan la gran majoria de les veus de la reunió eren crítiques amb el tancament. Nosaltres entenem que el consens consisteix en arribar en un punt comú, no en obviar les veus crítiques (les úniques que es van sentir) de la reunió.

L’ajuntament confon el consens que el Parc Güell està massificat i cal recuperar-lo per la ciutadania, amb el consens que l’única forma de fer-ho és mitjançant el tancament. Des de la CUP Gràcia volem valorar la última proposta de tancament:

a) Entenem i compartim que l’actual model de Parc Güell no és l’adequat, i que cal avançar per fiscalitzar el turisme i recuperar el parc per la ciutadania, però creiem que el fet de consolidar el Parc Güell com a parc turístic mitjançant la normalització de l’ús comercial de l’espai, és la direcció contrària a aquest objectiu.

b) El fer de cobrar entrada no evitarà que el visitant segueixi anant al parc, i per tant es seguirà ocasionant problemes de mobilitat i de massificació, i inclús pot esdevenir un transvasament d’aquesta saturació cap a les zones gratuïtes del parc que fins ara gaudien de certa tranquil·litat. Les tres taquilles no faran més que crear cues i per tant molèsties. L’exemple més il·lustratiu d’aquest fet és que a la Sagrada Família es cobra entrada i, en canvi, la saturació turística i la pressió sobre els carrers pròxims és evident.

c) No només no complirà els seus objectius, sinó que comporta dificultats ètiques i legals respecte la discriminació no només entre ciutadans de Barcelona, sinó entre ciutadans del propi districte de Gràcia. Així, mentre que sembla que una veïna de La Salut podrà fer ús d’una targeta per accedir sense reserva prèvia (cal veure si fent cua) avalada per un desconegut i curiós “dret del teu parc”, el veí de Camp d’en Grassot o de la Vila haurà de obtenir una targeta d’un “Club parc Güell” a una oficina del centre de Barcelona, esperar una setmana, reservar amb antelació i fer cua a les taquilles per retirar una entrada cada cop que vulgui entrar, evidentement amb un límit de accés. Una burocràcia pesada i feixuga que cap ciutadana de Barcelona hauria de fer, ja que el parc es va comprar amb els diners de totes les ciutadanes de Barcelona.

d) Defensem que un control de la massificació turística passa, en primer lloc, per una reformulació del model turístic de Barcelona a favor d’una economia productiva de base, d’un turisme diversificat i d’una moratòria hotelera de llarg termini, i en segon lloc cal un control i fiscalització de les operadores turístiques, l’implantació d’una taxa turística destinada a cobrir les despeses i desperfectes que genera el turisme, el control del pàrquing d’autocars del parc (un 55% dels turistes accedeixen per aquesta via), una regulació dels fluxos interns del mateix, la diversificació dels atractius turístics i dels horaris de visita, etc. La implementació d’un autobus llançadora públic pot constituir una bona mesura de control dels gruixos de visitants, de la seva fiscalització i de la regulació de la seva arribada al parc.

e) Animem i tornam a manifestar el nostre suport a la Plataforma Defensem el Park Güell amb més d’una trentena d’entitats adherides ja que entenem que és des del teixit social que hem d’evitar aquest tancament.

f) Volem denunciar la passivitat de totes les altres forces polítiques de l’Ajuntament de Barcelona davant aquest atac contra l’espai públic, el patrimoni de la humanitat, la ciutadania de Barcelona i l’ètica política.
Candidatura d’Unitat Popular de Gràcia