Ara fa set mesos al Ple del Districte de Gràcia es van viure moments molt significatius ja que es va dir prou a la situació socioeconòmica que patim, a la inoperància i/o complicitats dels partits amb representació, i a les limitacions democràtiques i participatives del govern de la nostra ciutat. És va donar un cop d’atenció mitjançant una xiulada dins del Ple com a rebuig al circ de la hipocresia que es viu cada dos mesos en aquella sala on CiU fa bandera de la transparència mentre ens nega balanços econòmics de diners públics (literalment: “no us ho vull donar”) i manipula dades de participació. On el PP critica la política del “toxo”, i ICV-EUiA pretén mostrar-se com el més social quan tots recordem la seva acció política durant els 8 anys de govern. Aquella reivindicació del 29 de febrer, però, ha servit perquè l’equip de govern del districte (CiU) apliqui un enduriment més del control i la intimidació ciutadana, amb el pretext de la seguretat. El cas és que en les últimes sessions realitzades des d’aleshores s’ha requerit, de manera obligatòria, la identificació de tota persona que volia accedir-hi, i els efectius policials (també d’incògnit i amb material antidisturbis) han augmentat notablement, tant a dins com a fora de la sala. Volem remarcar que cap ordenança municipal recull l’obligatorietat d’identificar-se per a accedir a uns òrgans de participació suposadament oberts i lliures per a tothom, i per tant s’està aplicant un procediment que no està contemplat en la legislació, ni és legítim.
Aquesta mesura només continua la tendència de limitar les llibertats civils i de construir una ciutat policíaca pròxima a uns temps ja passats, com també ho hem pogut comprovar en la voluntat de modificar el dret de reunió i manifestació. Una tendència a evitar sentir uns missatges amb els quals no s’hi troben còmodes i, fins i tot, poder controlar i identificar ideològicament a les persones assistents. A més a més, la sobrepresència policial a la sala limita la llibertat de les persones a participar lliurement en el òrgans del districte, ja que es poden veure coaccionades a intervenir o a expressar segons quins tipus de qüestions (no en va, es limita la presència policial en les sales de votació dels col·legis electorals).
Així doncs, la mesura presa per l’equip de govern és desproporcionada i exagerada. Si bé el requeriment d’identificació pot semblar més o menys superflu, el més preocupant és cap a on pot derivar aquesta tendència. L’estratègia és clara: crear una situació inexistent d’inseguretat per poder endurir el control social; i en tots els àmbits. La dissidència i la crítica política no és un delicte.
Per acabar volem expressar, doncs, la nostra preocupació per aquesta escalada de control social i de possible coacció que s’està aplicant als òrgans institucionals del Districte de Gràcia, i demanem un compliment rigorós de les ordenances municipals per evitar que la ja pobre participació ciutadana no se’n ressenti encara més, així com una explicació pública dels usos que es fan de les dades personals de les assistents, tant des de l’equip de govern com des de la Guàrdia Urbana de Gràcia.