En primer lloc, volem expressar la nostra solidaritat:

• A totes les persones que són víctimes d’aquesta pandèmia, a les seves famílies i als seus amics.
• A totes les treballadores de la sanitat, de l’alimentació, del transport, dels serveis socials i altres serveis essencials, que cada dia ens cuiden i fan possible que la societat sostingui els mínims bàsics.
• A totes les veïnes que des de les xarxes de suport, de forma generosa i valenta, estan, des del primer moment, al servei de tot el veïnat.

No podrem oblidar que aquesta crisi ha desvetllat:

• Una Unió Europea que, com en el 2008, està abocada a la defensa dels mercats i no de les persones (siguin refugiats, siguin “ciutadans”).
• Un estat espanyol incapaç de gestionar basant-se en el coneixement mèdic i tècnic, que es replega sobre sí mateix recentralitzant-se i militaritzant els carrers. Incapaç, ni en qüestions humanitàries, de posar l’interès de les persones al centre.
• Un govern de la Generalitat que va retallar els serveis públics (la sanitat pública) i que ara observa les conseqüències de les seves polítiques de dretes. Un govern de la Generalitat que tampoc en aquestes circumstàncies ha estat capaç de desobeir.
• Un Ajuntament alineat amb el govern de Madrid que no ha dubtat a demanar la intervenció de l'exèrcit per donar un allotjament indigne i contra tota mesura sanitària als sensesostre. Un Ajuntament que no ha sortit en defensa del seu veïnat i que ha anul·lat les actuacions de proximitat, ignorant les realitats dels barris de la ciutat. La concreció que el Districte de Gràcia fa el 2 d’abril del Pla de contingència de l’Ajuntament n’és una mostra.

Haurem d’exigir responsabilitats a tots plegats perquè:

• La precarietat laboral té com a conseqüència la misèria en què es troben ara milers de persones, sense feina o amb la feina suspesa depenent de l’atzar, dels interessos econòmics, del que sigui més convenient per al manteniment del sistema capitalista.
• La manca d’habitatge públic i de polítiques d’habitatge social, mentre es sobredimensionava l’especulació (les places d’allotjament turístic i els apartaments de luxe, entre d’altres) provoca que moltes famílies estiguin confinades en infrahabitatges sense les mínimes condicions.
• La privatització dels serveis bàsics té conseqüències en la vida de les persones. A Gràcia, amb més de 120.000 veïnes, disposem de 31 places públiques en centres de dia (14 en centres públics) i de 557 places públiques en residències de gent gran (66 en centres públics), tot i que el 5 d’octubre de 2016 vam proposar i es va aprovar en el Ple del Districte (i posteriorment, en el Ple de l’Ajuntament) la construcció d’un centre de dia que avui, encara, roman tancat en un calaix.

Quan acabi el confinament, res no serà el mateix. Els qui consideraven la globalització neutra i innòcua, moderna i cosmopolita, n’hauran comprovat els aspectes devastadors. Els qui confiaven en els governs europeu i espanyol hauran vist la veritable naturalesa dels seus interessos.

I això haurà costat vides, no escons.

Quan acabi el confinament, ens enfrontarem a una crisi econòmica, social i política que voldran que paguem les mateixes que ja vam pagar el rescat dels bancs. Haurem de ser conscients que només el poble salva el poble, que només unides i fortes podrem reconduir la situació i que només construint una altra societat on una vida digna estigui al centre serem capaces de sobreviure a la barbàrie.

La Independència, el Socialisme, el Feminisme i l’Ecologisme no són un caprici, són una necessitat.

Quan acabi el confinament, serà un dia que durarà anys.