A la senyora Maite Fandos, regidora del districte de Gràcia (CiU), no li agrada que li treguin els draps bruts, ni que li toquin el voraviu. Deu estar massa acostumada a que en els consells de barri i en els plens de districte només hagi de contestar a preguntes tècniques sobre l’arranjament de tal solar, o sobre el semàfor del tal carrer; aquelles preguntes innocents (però necessàries, òbviament!) que amb una resposta evasiva tipus “ens ho mirarem” o “en farem un estudi” fan de la política una pràctica molt còmode. Però la cosa canvia quan una intervenció la posa en entredit, a ella o al seu partit, o bé li toca temes sensibles com les retallades.

A la senyora Maite Fandos no li agrada que es faci política en els consells de barri, res de nou, oblidant el càrrec que té i el partit que representa, i oblidant que totes som ciutadanes i que tenim el mateix dret de participar en un consell de barri sigui de la manera que sigui. I més quan parlem avalats per 1.800 persones en tot el districte (suficient per entrar al consistori si l’elecció de regidors i regidores es realitzés per districtes). Oblidant que la CUP de Gràcia seguirà portant les seves reivindicacions als ja pocs òrgans de participació ciutadana que posa a disposició l’ajuntament, li agradi o no, ja que tota intervenció tècnica o política és igualment vàlida.

No obstant, i sense ànim de ser sensacionalistes sinó per mostrar quin peu calça el govern de la nostra ciutat, allò que més ens va impactar del consell de barri va ser la lapidant frase pronunciada per la regidora. Segons Maite Fandos, “hi ha gent que li agrada viure al carrer i hi ha gent que li agrada ocupar cases”. Sens retraurà que estan agafades fora de context. Potser si. Però en tot cas una frase com aquesta sigui en el context que sigui, està igualment poc reflexionada i mostra que la visió de CiU és totalment acrítica i asocial. Que no s’han preguntat per què hi ha gent que viu al carrer i no volen rebre ajuda de serveis socials? Que no s’han preguntat per què les famílies o les entitats es veuen, en molts casos, obligades a ocupar? Sincerament, ens fa por que un govern que sigui capaç de fer aquestes afirmacions sigui el responsable de vetllar pel nostre benestar.

Al consell de barri de Vallcarca Penitents celebrat al 14 de Març de 2012, es va dedicar principalment a l’explicació del PAM 2012-15 (Programa d’Actuació Municipal) que es comença a engegar enguany (hi podeu participar des de: www.bcn.cat/pambcn), en el qual es marquen els objectius d’actuació dels pròxims anys.

Per altra banda, el consistori no creu que gastar-se una gran quantitat de diners en el projecte de les 16 portes no tingui res a veure amb les retallades, quan contínuament se’ns està dient que no hi ha diners per a l’educació o per la sanitat. Una gran quantitat de diners que, i això és lo més trist, encara no han fixat, mostrant les nostres sospites que aquest macro projecte no és res més que fer volar coloms o un exemple de la “política cara la galeria”.

 Candidatura d’Unitat Popular de Gràcia

 A continuació podeu llegir la intervenció de la CUP al consell de barri:

“

Com sempre, regidors i regidores, feu les coses de cara a la galeria i depressa i corrents. Quina utilitat o necessitat té un projecte com el de les 16 portes, probablement el projecte més gran després de la reformulació del litoral barceloní, en un context de crisi i dures retallades en educació, sanitat i serveis socials que tan amenacen a les classes populars? Quina necessitat té un projecte que pretén “baixar la naturalesa a la ciutat” quan abans d’aquesta brillant idea perseguíeu els horts urbans o els pous recuperats per veïns i veïnes de Vallcarca? Tan necessari és un projecte que pot amenaçar encara més el ja en perill ecosistema de la serra de Collserola? Si la voluntat era dotar d’equipaments i connectar els barris de muntanya amb la resta de la ciutat, no és més sensat (i barat) elaborar un projecte per a aquest fi, deixant de banda l’explotació turística i la massificació de la serra?

Des de la CUP Gràcia no només creiem que, ara per ara, un projecte d’aquesta magnitud amb la inversió que necessita és una ofensa i una falta de respecte als treballadors i treballadores que han perdut la seva feina, a les persones que han perdut la seva casa, i la joventut que té un futur cada cop més negre. Als pares i mares i infants que estan esperant una escola bressol i que se’ls hi nega per manca de diners, als joves que reclamen un institut públic a Vallcarca d’una vegada per totes, al veïnat de Vallcarca que es troba, a l’any 2012!, vivint entre ruïnes per culpa de l’especulació urbanística i la desaparició de la identitat d’un barri històric, o a les persones que d’aquí poc no podran accedir lliurement al Parc Güell. La CUP Gràcia no només creiem això, sinó que el propi desenvolupament del projecte està posant en entredit el model de participació que defensa l’ajuntament.

Anomeneu participació a un taller de 3 hores per gairebé 150 persones? Anomeneu participació la manca d’una consulta popular sobre un projecte de tals dimensions? Anomeneu participació quan les línies generals del projecte ja estan totalment definides? Anomeneu participació i transparència quan encara no ha sortit un pressupost més o menys refinat per cada porta, que ni els propis grups d’arquitectes saben a què s’han d’ajustar?

El projecte de les 16 portes, a més, formulat tal i com està, pot significar una massificació del parc natural i una contradicció amb la declaració de Collserola com a Parc Natural al 2010, i al encara esperat Pla Especial de Protecció del Parc que creiem essencial aprovar abans de continuar amb aquest projecte. Volem una major connectivitat amb i entre els barris de muntanya, però no volem una massificació, volem més equipaments per a tots els barris, però no volem que es deixin de banda les entitats que ja fa anys que hi estan treballant i que es tinguin en compte grups veïnals com el que ha sorgit a Vallcarca respecte a aquest tema, volem una transició muntanya – ciutat el màxim de naturalitzada possible, però no a costa de retallades a d’altres àmbits ni a costa de posar en perill les delicades zones limítrofs de la serra. Collserola és un Parc Natural, no un parc temàtic, no ho oblideu. Des de la CUP defensem les intervencions a petita escala, que responguin específicament les reivindicacions del veïnat, i sempre amb una mirada posada a l’equilibri ecològic i social de la serra, rebutjant els interessos turístics, la massificació i l’especulació. Aquest és el nostre consell que us fem arribar des d’aquí i animem al veïnat de Vallcarca – Penitents a organitzar-se per a aquest fi.

Per tot això, que he comentat, ens preguntem: realment aquest govern de CiU vol realitzar un projecte com a aquest? Fins a quin punt aquest projecte no és res més que picar l’ullet a les constructores i despatxos d’arquitectes, sabent de sobres que no tenim els diners ni les ganes per portar-ho a terme? O és potser l’obra faraònica de torn que serveix per penjar-se una medalla al govern? Com veieu, preguntes en tenim moltes, però per evitar que respongueu amb respostes evasives com de costum, deixeu-me preguntar una qüestió concreta i que segur que interessa a tota la sala: quin pressupost té el districte de gràcia per dedicar al desenvolupament de la porta de penitents? A aquestes alçades del projecte segur que ja en deveu tenir un… sinó potser algú sospitarà.“