Des de l’Ajuntament de Barcelona i a través del seu comissionat de participació, Carles Agustí, s’afirma que el consistori té “la voluntat de convertir la ciutat en referent internacional en participació”. Però aquesta voluntat és totalment falsa:

Per una banda perquè es preveuen retallades el diferents òrgans de participació i per la manca de voluntat política per que aquests funcionen.

Per altra banda per com són de poc participatius els dos processos participatius endegats (el “procés participatiu ciutadà per als futurs pressupostos i ordenances fiscals” i el “procés participatiu per l’elaboració del PAM-PAD”).

Retallades el diferents òrgans de participació i manca de voluntat política per què aquests funcionen.

I és que el mandat 2001-2015 a Gràcia començarà a caminar amb un acord entre CiU i PSC sobre una reducció dels òrgans de participació del districte. Cada consell municipal obrirà un període de negociació al districte per decidir l’eliminació d’òrgans o comissions que tenen una baixa participació. A Gràcia podria ser víctima d’aquesta racionalització el Consell Ciutadà, que és el màxim òrgan consultiu i de participació del districte.

També per la poca voluntat política per a què aquests funcionen:

– No es fa publicitat de les convocatòries. Tret dels consells de barri, els les sessions dels òrgans on els ciutadans podem participar no es publiquen, la convocatòria del Consell Ciutadà no es va publicar enlloc, ni tan sol a la pàgina web del districte. O es publiquen amb retard com és el cas de les Audiències Públiques.

– No podem consultar els temes a tractar. No es publiquen els ordres del dia, cosa que fa impossible preparar qualsevol intervenció.

– No trobem informació suficient a la pàgina web del districte. Manca total de transparència. Tot i que les normes de la participació ciutadana repeteixen i fixen que tenim dret a obtenir informació sobre les activitats municipals, en la pàgina web del districte no podem trobar informació sobre els temes a tractar al ple, al consell ciutadà del districte, sobre el procés participatiu del PAM-PAD, o els pressupostos per citar alguns en concret.

– Manca de decisió d’aquests òrgans. El propi funcionament dels consells de barri o del consell ciutadà ja determinen que sigui un acte on es dóna informació i no es prenen decisions. I on les propostes que aporten els participants rarament s’apliquen.

Després, respecte els dos processos participatius endegats: el “procés participatiu ciutadà per als futurs pressupostos i ordenances fiscals” i “el procés participatiu per l’elaboració del PAM-PAD” estan pensants per a la poca participació.

Sobre els pressupostos front al procés de legitimació, que no participació, engegat per l’Ajuntament de Barcelona, des de la CUP de Barcelona, volem fer les següents consideracions:

– És un procés a nivell ciutat. No haver-ho fet per barris afavorirà les disputes localistes entre entitats de diferents districtes. Inviabilitat a nivell ciutat.

– Insuficiència de la difusió: A dia d’avui, quin és el percentatge de població que hi ha participat? La immensa majoria dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona no són conscients ni de la mera existència del procés.

– No fixa uns terminis realistes: requereix d’uns terminis molt més amplis que permetin una adequada preparació del que es presenta.

– Manca d’informació:

No es donen pautes per a la formulació de propostes i aportacions als pressupostos, simplement s’han limitat a donar una adreça electrònica.

No hi ha un calendari del procés, la indicació els límits pressupostaris o els capítols o àmbits temàtics del mateix. Resulta evident que no hi ha cap voluntat de recollir o incorporar les propostes ciutadanes.

Opacitat. S’incompleix l’article 23 de les normes reguladores de la participació ciutadana que resa sobre les fases d’informació i comunicació, d’aportacions ciutadanes i de devolució. No consta cap primera informació als participants, ni es detalla la possibilitat d’accés a totes les propostes formulades. Tampoc s’explica qui farà el seguiment de les propostes, ni s’han plantejat espais de debat i deliberació previs. Evidentment, l’Ajuntament no explica prèviament quins criteris utilitzarà per acceptar o descartar propostes. Massa preguntes sense resposta.

– Manca de Codi Ètic: No existeix cap codi ètic on s’hi reflecteixi la importància de la no discriminació en els pressupostos participatius, amb especial esment a les persones amb diversitat funcional, gent gran, població nouvinguda, gènere, etc.

I encara és més flagrant el tema del procés participatiu per l’elaboració del PAM-PAD, ja que d’aquest només tenim notícies de l’existència per una diapositiva que es va passar en el Consell Ciutadà del districte de Gràcia, i tan sols es va explicar el procés, únicament es va citar. Tampoc podem trobar aquesta informació ja que no està publicada ni en la pàgina web del districte ni en la pàgina de Barcelona Participació.

Davant d’aquest panorama la CUP demana al consistori:

Que no es retalli ni es posin entrebancs a la participació ciutadana. Es difonguin les convocatòries amb temps suficient i amb la informació necessària.

Que els òrgans de participació tinguin facultats de decisió sobre la gestió municipal.

Més transparència en la informació sobre la gestió municipal, no es pot pretendre que la ciutadania participi si ni se la informa.

Vertaders procediments participatius. Amb informació suficient, amb fases determinades i amb pautes per saber com participar.

Pressupostos participatius descentralitzats per barris. Apostem per uns pressupostos on els barris puguin decidir sobre quines inversions consideren necessàries i quines no. Segurament no estaria entre les inversions previstes els 5 milions d’euros que l’ajuntament destinarà al congrés de Mòbils, en plena crisi econòmica i pujada de taxes i impostos.

Per últim informem que ham presentat una proposta sobre pressupostos participatius en el procés obert de participació que està en marxa.

Barcelona, 29 de novembre de 2011. Intervenció al plenari del Districte de Gràcia