sabel Vallet és jurista, militant d’Endavant-OSAN i de la CUP de Gràcia

Article publicat a l’Accent

No hi ha hagut en els darrers 20 anys una regressió tan gran en els drets i les llibertats individuals i col·lectius com la que els governs del CiU i el PP han estan proposant i aplicant el darrer any. Per altra banda, tampoc ens deixem enganyar, les tendències regressives legals en les llibertats individuals i col·lectives comencen amb major claredat en la reforma penal de 2003, ja fruit del principi d’implantació del populisme punitiu i sota el consens dels principals partits polítics. I encara ens hem de remuntar més ja que les tendències regressives en les llibertats en la pràctica començaren ja en 1996 en la era “García-Valdecasas”.

“Les tendències regressives ja comencen amb major claredat en la reforma penal de 2003” / “Les mesures que s’estan implantant tenen les seves equivalents franquistes” / “El règim va aconseguir que les persones fossin adoctrinades en la idea d’assumir la seva sort”.

El dret de castigar expressa la ideologia, i en conseqüència les conviccions o falta de conviccions jurídiques d’una societat. El dret penal i el dret administratiu sancionador són l’expressió més concreta del control que vol exercir el poder polític, i sobretot són una eina de dominació de classe. Aquest control és un mecanisme de defensa o de blindatge del sistema: el sistema es protegeix de tot allò que el pugui pertorbar.

En aquestes últimes setmanes, diferents instàncies han coincidit en que l’onada repressiva que s’està implantant, i que es pretén ampliar i legalitzar, recorda al sistema jurídic que va construir el franquisme. Aquesta afirmació no és pas agosarada ja que amb detall veurem que totes les mesures que s’estan aplicant i les que es proposen tenen les seves equivalents franquistes.

La política criminal

La política criminal del franquisme era ben clara, tot el sistema jurídic es va construir per aconseguir “l’extermini físic i moral del rival polític”, tots els comportaments contraris al Movimiento Nacional serien considerats contraris al sistema. Aquesta política es va caracteritzar per una major severitat en el sistema de sancions penals. També per la utilització de la legislació penal per a la imposició d’un determinat ordre ètic (la moral catòlica) i la restauració dels valors de la societat tradicional sota els principis de propietat, família, jerarquia i ordre.

La política criminal d’aquesta neorepressió s’està configurant de la mateixa manera, per a aconseguir el control, la neutralització i l’eliminació dels “enemics socials” del sistema. Tots els comportaments contraris a preservar l’ordre social neoliberal són considerats contraris al sistema. De la mateixa manera, s’està usant la legislació penal i l’administrativa per imposar un ordre ètic, per preservar i per restaurar determinats valors: propietat (dins de la lògica del capitalisme), jerarquia i ordre (passivitat i submissió a les polítiques d’espoli de les classes populars).

L’entramat legal del franquisme i les noves mesures

No resulta fàcil aproximar-se a l’entramat legal de la repressió franquista, ens adonem que hi ha alguna cosa que se’ns escapa. Així a més de l’allau de normes, tribunals i jurisdiccions, la repressió s’ordia també fora del sistema legal.

Com ja hem assenyalat, les mesures repressives que s’estan implantant, que van des de les diferents ordenances de civisme fins les propostes de modificació del Codi penal, troben les seves equivalents franquistes. En alguns casos són calcades, en altres casos són l’embrió que previsiblement degenerarà en l’equivalent franquista. (vegeu quadre adjunt)

La idea de sacrifici: la faceta més subtil de la repressió

La repressió és un fenomen complex que no únicament s’exerceix per l’aplicació de les normes habilitants o de les pràctiques policials i judicials; també suposa una juxtaposició de processos en la mateixa persona.

El règim va aconseguir que producte de la por, la fam, les malalties, l’escassetat, etcètera, les persones fossin adoctrinades en la idea d’assumir la seva “sort” com a requisit imprescindible per aconseguir un futur millor que, fins i tot, podria arribar en una altra vida o en la vida dels seus fills. Això contribuiria, entre altres coses, a justificar l’escassetat típica dels tres primers lustres de la dictadura i la condemna a l’extrema pobresa de les classes populars. Era en conseqüència una forma més de control de la població.

Així, les mesures que es proposen a nivell legal, juntament amb la pràctica policial i de govern s’acompanyen de missatges destinats a transmetre una sensació de por i la idea de sacrifici. És necessari que “tots” ens sacrifiquem davant d’aquesta crisi capitalista per aconseguir un futur millor. Entesos “tots” com “tots nosaltres”, les classes populars, a ells però no els calen sacrificis tenen tot el sistema per aconseguir un futur encara millor, tenen tot el sistema per deixar-ho tot lligat i ben lligat.