Divendres 24 d’Octubre, l’Ajuntament de Barcelona ha fet pública una nota de premsa coincidint amb el primer any de tancament del Park Güell. En ella, i també al diari del Grup Godó, es venten i es feliciten de haver assolit els objectius que es proposaven al•legant que el turisme s’ha reduït de 9M de visitants a 2,5M enguany.

Algunes preguntes retòriques són pertinents. Perquè només compten les entrades venudes en aquest còmput? I la resta d’hores gratuïtes? I els nombrosos turistes que accedeixen al parc però es miren la que ells anomenen “zona monumental” des de fora? A més, sabíeu que el còmput de 9M de visitants es va fer prèviament al tancament en un fantàstic mes de juliol en hora punta? L’Ajuntament fa trampa i juga amb les dades. I ho sap.

Ningú nega que el nombre de visitants s’ha reduït. Però recordem quins eren els seus objectius i mirem si s’han complert (extret del document Park Güell, un museu obert, 19 de juliol de 2013):

a) Preservar el dret dels veïns a gaudir d’un espai de lleure que els és propi: hi ha qui pot dir que de facto el “dret” el tenim, però que un veí per poder passejar pel parc, s’hagi de anar a registrar, demanar hora, fer cua, ensenyar un carnet i sentir-se enmig d’un parc temàtic, criem que no és la millor definició de “dret a un parc públic”.

b) Conservar i protegir el patrimoni artístic i cultural del Park Güell, únic en el món: la deixadesa de manteniment del parc era i és ben palesa, com s’ha denunciat reiteradament des de la Plataforma Defensem el Park Guell. Només recordar els desperfectes que s’han ocasionat a la Casa del Guarda arran del tancament del parc.

c) Recuperar l’espai per a la ciutat: no sabem de quina ciutat parla. Segurament de la “ciutat aparador” i “la millor botiga del món”. Perquè de la Barcelona popular, els veïns només representen un 5,6% de les visites, i de la resta de visitants només 0,51% son catalans. Els usos veïnals i cívics s’han eliminat per complert. I són diferents els agents socials que han deixat de fer-hi activitats i passejades.

d) Millorar la qualitat de vida dels veïns revertint els beneficis que genera l’activitat turística: els veïns i veïnes de Gràcia estem a l’espera que se’ns informi què s’està fent dels diners recaptats. Ja la Plataforma va exigir en el seu moment un pla econòmic. L’únic que sabem per ara, és que el tancament només ha significat més cues, una massificació al passeig de les palmeres, i un conflicte que ve de lluny amb la parada de taxis.

Així doncs, posem en dubte que el tancament del Park Güell hagi suposat una millora pel veïnat de la Salut i el Coll i Vallcarca, de Gràcia i de Barcelona. Més aviat el contrari: com ja avisàvem el principal resultat és la cronificació del Park Güell com a parc temàtic i els usos veïnals, que al cap i a la fi són els grans perjudicats de la seva Marca BCN, l’han abandonat a la seva sort definitivament.

És cert que el nombre total de turistes que pugen a aquest part del turó del Carmel és menor. Però la gran pregunta que s’hauria de fer la regidora i l’alcalde és: realment ha servit per enfortir i potenciar els usos veïnals?

Des de l’assemblea de CUP Gràcia, refermem el nostre suport a la Plataforma Defensem el Park Güell com espai d’organització veïnal per a recuperar l’espai públic. I ens reiterem en què per solucionar la problemàtica del Park Güell només un replantejament del model turístic de la ciutat (moratòria hotelera, decreixement, descentralització), una gestió dels fluxes d’arribada (autobusos, llençadores, tour-operadores, diversificació interna) i un pla de reapropiació veïnal del parc (dinamització, etc.) , ho pot fer.

Candidatura d’Unitat Popular. Assemblea de Gràcia.

25 d’Octubre de 2014. Gràcia. Països Catalans.