Aquesta setmana s’han començat a celebrar els consells de barri del districte. El Consell de Barri, en teoria, és un òrgan de participació territorial per a totes les qüestions referents al barri. Té per finalitat ser un canal de participació ciutadana en el desenvolupament de polítiques públiques de proximitat.

L’objectiu dels responsables polítics de l’operació era debilitar el debat crític sobre el model de ciutat i orientar les energies dels col·lectius veïnals cap als temes més immediats, més propers i més petits. A més aquest artifici institucional per potenciar la participació als barris es composa, amb veu i vot, d’el President del Consell (Regidor del districte o President), el Vicepresident/a (elegit/da en votació per majoria de dos terços o per consens), el/la Secretari/a del Consell de barri, un/a Conseller/a de Districte de cada grup municipal, i les entitats i associacions de veïns i veïnes del barri, inscrites en el Registre de l’Ajuntament, per tant la resta d’entitats, col·lectius i persones podem participar-hi amb veu però sense vot.

A més, per dinamitzar aquesta participació l’ordre del dia del consell de barri no es publica enlloc.

El mandat 2011-2015 a Gràcia va començar a caminar amb un acord entre CiU i PSC sobre una reducció dels òrgans de participació del districte, un dels encàrrecs que Xavier Trias va fer a nivell de tota la ciutat al nou comissionat, Carles Agustí, i que requeria d’un cert consens polític.

Malgrat aquestes adversitats la CUP de Gràcia s’ha proposat fer d’aquest òrgan un espai per denunciar totes les retallades que estem patint als serveis públics, les mancances de democràcia en la gestió municipal i per també per mostrar les diverses reivindicacions dels col·lectius i dels moviments que lluiten al barri.