El passat mes de març l’Ajuntament de Barcelona va posar en marxa el procés participatiu del PAM. El PAM (Programa d’actuació municipal) és
el conjunt d’actuacions que el Govern municipal es proposa dur a terme durant els propers quatre anys, al període 2012-2015.

Fent cas al precedent procés participatiu engegat per aquest govern –el del pressupost municipal– tot ens indueix a pensar que aquest procés és, en si mateix, una farsa participativa, que no suposarà cap compromís per part del govern i que forma part d’una campanya de màrqueting polític que busca calmar el veïnat de Barcelona davant les conseqüències de les mesures polítiques que se’ns estan imposant.

La realitat, però, és tossuda i esclaridora, i aquesta realitat ens mostra que la pràctica política real del govern municipal de CiU, amb el suport del PP, implica la privatització dels serveis públics municipals (per exemple, reduint el suport i externalitzant les escoles bressol municipals), l’absoluta inoperància davant el drama de la inaccessibilitat a un habitatge digne, una gestió repressiva de l’espai públic, i una total complicitat amb el govern autonòmic a l’hora de retallar i malmetre la sanitat i l’educació públiques, entre d’altres mesures que en cap moment han estat sotmeses a decisió per part de la ciutadania i que, a més, es contradiuen amb la majoria de propostes del PAM. En conseqüència, les diferències socials i la pobresa no paren d’augmentar a la nostra ciutat.

La CUP Gràcia, però, hem presentat al·legacions al PAM per evidenciar la contradicció entre les seves propostes i la política que s’està duent a terme des del govern. També per evidenciar l’estructura deficitària del pla que obvia la realitat de les classes populars, les diferències socials i l’augment de la pobresa que han anat agreujant-se amb aquesta crisi capitalista. Així, de manera tendenciosa, ens trobem amb un programa d’actuació municipal que, desentès de la realitat i adreçat als sectors socials benestants, ja que aquest no contempla cap mesura sobre aspectes tan maltractats com l’accés a l’habitatge, l’educació pública de gestió pública, la sanitat pública, els transports públics o l’ocupació, que són els problemes que ens colpegen a tots aquells que estem pagant aquesta crisi.

Les nostres propostes es reparteixen en quatre àmbits. Entenem que cal
una democratització de la ciutat i la recuperació de l’espai públic com a espai de socialització col·lectiva. En aquest sentit, l’habitatge ha de ser un dret que l’Ajuntament ha de garantir i no una mercaderia per comerciar. Considerem que aquest districte ha de garantir els serveis públics d’educació i salut ja que són cabdals per als veïns i veïnes de la ciutat i no un luxe a l’accés d’uns quants.

Cal abolir aquest model de política professional que suposa sous elevadíssims i estructures de càrrecs de confiança finançades pels pressupostos públics i democratitzar els òrgans institucionals.

Per últim, l’Ajuntament no pot seguir sent còmplice de l’ofensiva neoliberal que escanya a les classes populars i agreuja les desigualtats socials. En aquest sentit ha de posar l’economia al servei de les persones i no al servei dels interessos privats, i destinar la seva acció a transformar l’economia i la societat locals, creant oportunitats de treball i de renda.

Restem a l’espera de la resposta del Districte, amb una cosa clara, aquest govern governa per servir uns pocs i, sobretot, per representar un entramat d’interessos de bancs, de mútues sanitàries i d’empreses privades.

En el següent enllaç, podeu veure el document original d’al·legacions que la CUP de Gràcia va presentar el darrer 03 de Maig:  alPAM2