Ja fa un temps que el Parc Güell ressona a les orelles de tots els veïns i veïnes del districte. Un ressò confús i poc definit, però un ressò de perill i d’estar a alerta. I és que, l’equip de CiU està posant entre l’espasa i la paret no només el dret a tenir accés anònim al nostre patrimoni cultural sinó, el què és més important, posa en perill les pròpies dinàmiques socials i veïnals que es deriven i es canalitzen a través del parc. El Parc Güell no és únicament un aparador de la seva “Ciutat Negoci” en la qual les persones es converteixen en diners, els carrers i parcs en espais de trànsit i els barris en dormitoris. El Parc Güell és també un espai d’oci, de cultura, d’esport, d’educació, d’interrelacions socials, de connexions entre barris… i sembla ser que això no ho tenen en compte. És obvi que cal una reformulació del parc des de ja fa uns anys, però aquesta reformulació no ha d’anar dirigida al tancament, al negoci i al rendiment econòmic sinó cap a la transparència, la gestió coherent i la participació veïnal.

I és aquest últim punt el que cal impulsar i no esperar que ho impulsi el Districte. Cal mobilitzar-se, cal  cridar, cal fer arribar propostes alternatives.  Això és el que es va fer fa un mes a la Plaça Salvador Allende i el que es farà el dimarts 17 de Gener a les 19:30h a la Bodega La Riera (Vallcarca): conèixer, debatre i proposar quin model de Parc Güell vol el veïnat, amb una única intenció: que les persones segueixin sent persones, que els carrers i parcs siguin espais de trobada i d’intercanvi social i que els barris recuperin una dinàmica en molt casos ja perduda.

La CUP-Gràcia hi serà, defensant que un altre model de Parc Güell és possible, que l’argument econòmic ja no és un argument vàlid (perquè, algú creu encara que el Parc Güell és un parc deficitari tenint la importància i afluència que té? I si ho és, no serà potser per una mala gestió econòmica pública?), que hi ha altres camins per fer del parc un espai autogestionat per la via de la municipalització i creació de serveis, la fiscalització del turisme, la gestió transparent, i la participació veïnal i que, sens dubte, ben aviat el veïnat dels barris adjacents afirmaran que CiU està donant per legítima un actuació que ni les lleis europees, que tan defensen, els donen la raó. Cal protestar, cal construir.