“Baixar Collserola a la ciutat”, “procés participatiu”, “que els veïns i veïnes se’l facin seu”… són algunes de les idees que regidors i regidores, consellers i conselleres, i tècnics i tècniques de Habitat Urbá i Medi Ambient, van repetir al llarg de tota la jornada del taller sobre el projecte de les 16 portes dels districtes de Gràcia i Horta-Ginardó.
Va ser el 9 de Febrer a Torre Jussana i la CUP Gràcia hi va ser, però creiem que ens vam equivocar de taller ja que no vam saber identificar cap d’aquestes idees; probablement ens deuríem equivocar de sala. Realment va ser una llàstima ja que, de ben segur, el taller realment participatiu no deu haver durat només 3 hores per més de 150 persones; segur que tampoc s’ha relegat la fase d’opinió ciutadana a una fase en la què tot el bacallà estava ja venut, ni molt menys deu haver estat tan ocult a les pròpies entitats veïnals. El taller realment participatiu, deu haver estat un d’aquells tallers en el qual les preguntes no venen donades i lligades a premisses ja establertes. Segur que et deixaven “triar el plat” que volies menjar, i no et deien “tens verdura: quina verdura vols?”. Va ser una llàstima que ens equivoquéssim de sala i anéssim a parar a una subhasta, a un “concurs de idees” tal i com Francina Vila, regidora del Districte Horta Guinardó (CiU), ho va presentar. Es veu que en aquest taller les idees entren en concurs i guanya la millor, tot i que no sabem què guanya; segur que l’altre taller (el realment participatiu) simplement es busca el consens i el diàleg entre idees.
Tot i així, no tot va ser una pèrdua de temps. Sembla que els i les membres dels equips multidisciplinaris que han de valorar els projectes, es van equivocar també de sala i van acabar d’oients d’aquest concurs d’idees. Això va ser una sort ja que van poder sentir per ells i elles mateixos el descontent general cap al projecte de les 16 portes, de com l’ajuntament fa cas omís a les demandes de la necessitat lògica d’aprovar abans el pla especial de protecció del Parc Natural que un projecte tan amenaçant mediambientalment com el de les 16 Portes. Van poder escoltar les demandes veïnals d’evitar la lògica constructora i especulativa, d’evitar els projectes desarrelats de les necessitats del barri, i d’evitar les tendències massificadores del parc. Alhora se’ls va animar a que no participessin tant dels “concursos” d’idees i que es reunissin directament amb els veïns i veïnes dels barris, com per exemple amb un grup de persones de Vallcarca que han elaborat un recull de propostes conjuntes per la Porta de Penitents des de punts de vista participatius, d’aprofitament de les iniciatives populars, del contacte amb el teixit associatiu, i de la conservació de la identitat del barri de Vallcarca.
Un dies després, ens quedem amb el dubte de si l’Ajuntament també ho ha sentit tot això. Sentir segur, escoltar, ho dubtem. En tot cas veurem com l’Ajuntament fa front a aquest descontentament general de la població de Barcelona durant els pròxims mesos. De mentre, el projecte segueix.